Bon Sant Jordi, mosses i mossos!!! Com ho tenim això de la rosa i el llibre? (Ja ha passat, però tenia el cuquet d'escriure sobre aquest tema!) La veritat és que sempre he pensat que és una diada molt agradable i encertada, sobretot si estàs, posem per cas, a TGN i pots gaudir del plaer contemplatiu de passejar-te rambla amunt i avall, sense presses, pausadament, amb el sol torrant-te els membres lletosos, afamats de brisa i pell aliena, negligits pel dejuni hivernal. Uf, ara m'he inspirat un poc! Potser el continuo i en pot sortir alguna cosa maca i especial, vés a saber!!! Bé, només us vull comunicar que avui he llegit un poema que m'ha encisat, un poema que hagués desitjat escriure'l jo mateixa si hagués sabut traduir el sentiment en paraules. Diu així:El Dubte
El dubte i el desig
empenyent-me
cap a tu.
cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no dius
i sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.
Remei Margarit. 1988
Delicat i fi, oi? No cal esmentar que s'hi reflecteix un palès univers femení. El vaig trobar francament apassionat. I no dirieu mai qui me'l va remetre aquest poema, va, us dono una pista: " Avui és el meu cumpleanyus... Aquesta notx anirem a sopar a ..., etc " Sí, ho heu encertat, el president Montilla!!!! Tot un detall.
Un beset i arreveure!!!!!!
