Hello again babies!!!! Com anem?? Jo per ara bé, enfeinada una miqueta, però no ens podem queixar. Podeu comprovar que a banda de l'estrès crònic, encara trobo una miqueta de temps per escriure-us dos ratlles, estimats lectors, encara que siguin, generalment, poca-soltades de pa sucat amb oli i neures de les més descafeïnades! Bé us conto la meva pensada: ja fa temps que em va pel caparró de crear una mena de racó literari al meu blog, és a dir, de fer un espai on explicar de manera breu els llibres que vaig llegint, de fer una mica de resum de l'obra en concret o de crítica, més que res per obligar-me una mica bastant a llegir llibres de forma regular i continuada ja que últimament aquesta tasca la tenia penosament castigada de cara a la paret, tot i que estic absolutament convençuda de la importància suprema i essencial de la lectura. Així doncs, aquest mes m'he polit Un món feliç de l'Aldous Huxley i ara us en faré 5 cèntims. Primerament, us he de dir que em va enganxar des de la primera plana ja que és súper original i fins i tot frapant (ole parauleta!!). Tracta sobre una societat utòpica i futurista on tot està estructurat i organitzat amb l'única finalitat d'aconseguir la felicitat de tota la societat, però, òbviament, això no resulta tant fàcil. Cada persona desenvolupa un paper dins l'estructura social i ja des de petites les persones són condicionades per exercir certes professions o activitats. Tot està previst i dissenyat des del principi, com en els règims dictatorials. De vegades és esborronador imaginar-se alguna de les escenes que surten a la novel·la, són realment fortes i horripilants!!! En definitiva, si us agraden les antiutopies i voleu passar una estona divertida i entretinguda, heu de llegir aquesta joia. No us explico res més perquè sinó no té gràcia!
MOLTS PETONETS!!!!
